Biografía
Nací en Barcelona, en el seno de una comunidad donde los niños no eran hijos de nadie y, al mismo tiempo, eran hijos de todos. Crecí entre muchos pequeños salvajes que aprendíamos a desarrollarnos creando nuestros propios códigos, leyes y acuerdos de convivencia.
Mi escolarización fue tardía debido al desacuerdo de los adultos con el sistema escolar. Para ellos, el conocimiento debía ir acompañado de la acción: saber era hacer, observar, equivocarse, resolver y volver a intentarlo. Crecí así con una conciencia temprana del esfuerzo, la responsabilidad y el trabajo duro.
Nos hicimos a nosotros mismos. Para los de afuera éramos raros, incluso sectarios. Pero también éramos muy hábiles, teníamos muchos conocimientos y éramos extremadamente fuertes y trabajadores. Desde pequeña aprendí también a hacerme responsable de mí misma y de los demás.
A los cinco años tuve una de mis primeras experiencias con la creación. En Francia, una escultora trabajaba en los jardines de una pequeña casa y me encantaba sentarme a su lado y trabajar junto a ella. Recuerdo que, cuando me quedaba sola y ya no tenía más barro, rascaba el suelo con las manos para extraer la tierra y poder seguir creando mis figuras.
La materia apareció así muy pronto en mi vida, antes incluso de saber que aquello podía llamarse arte.
A los catorce años comencé mi formación en la Escuela de Artes y Oficios La Llotja de Barcelona, donde estudié durante cinco años y me especialicé en talla de madera. Ese mismo año inicié también, en paralelo, una formación profesional de costura, corte y confección en la Escuela Profesional La Dona, que cursé durante dos años. Entre estudios trabajaba como camarera en un restaurante familiar durante las horas punta del mediodía.
A los veinte años, al finalizar mis estudios, decidí marcharme a Granada. Era una gran amante del flamenco, necesitaba alejarme del universo en el que había crecido y abrirme a otros mundos.
Al año de comenzar a experimentar esa libertad y esa individualidad, descubrí que necesitaba cuidar de alguien más que de mí misma y decidí ser madre. Durante aquellos años, aunque mi vida tomaba otros caminos, la materia seguía presente. Siempre había un trozo de barro sobre la mesa, cubierto con bolsas de plástico para conservar su humedad, y entre un momento y otro volvía a él como si no existiera un después.
El padre de mi primer hijo, bailarín, me animó a continuar mi formación en las artes escénicas. Me inscribí en el Institut del Teatre de Barcelona, donde estudié cinco años y me especialicé en coreografía.
Durante esa etapa encontré unas viejas ruinas que habían sido un antiguo taller: un espacio amplio y diáfano, con vistas a toda Barcelona. Vi allí la posibilidad de construir mi propio lugar de trabajo, un taller de danza y escultura.
Fue a través de ese proyecto que aprendí las artes de la construcción, de la mano de un hombre mayor que, además, era ciego y que me enseñó las técnicas necesarias para poder construir mi propia casa-estudio: carpintería, albañilería, electricidad y otros oficios.
Después llegaron años intensos, en los que estudiaba danza, construía mi espacio, criaba a mi hijo y trabajaba como gerente de un restaurante familiar. Más adelante, junto a mi segunda pareja, inicié nuevos proyectos: la restauración de un barco y la reforma de un antiguo local de 180 m² en el centro de Barcelona.
En ese espacio abrimos una bodega-restaurante especializada en cervezas belgas, con una amplia sala de conciertos. Aprendí entonces otro universo: la hostelería, la gestión de personal, las contrataciones, las certificaciones, la relación con las instituciones, la cocina, la repostería, los vinos y las cervezas, la programación de actividades y la gestión de eventos.
Pero, incluso entonces, siempre había un pincel en remojo y unos potes de pintura esperándome. Entre una copa de vino y otra, pintaba lienzos con colores de vino y cava que terminaban decorando las paredes del negocio.
Mirando ahora ese recorrido, veo que la creación nunca desapareció. Podía cambiar el contexto, el oficio, el lugar o las responsabilidades, pero siempre encontraba la manera de volver a la materia.
Mi formación y mi trayectoria se han construido así, de manera transversal, entre el arte, el cuerpo, la materia, la construcción, la gestión y la experiencia. He aprendido haciendo, trabajando, construyendo, cuidando, observando y resolviendo.
Hoy trabajo principalmente con la pintura y la escultura. Todo aquello que he aprendido a lo largo de mi vida forma parte de mi manera de crear.
Biografia
Vaig néixer a Barcelona, en el si d'una comunitat on els nens no eren fills de ningú i, al mateix temps, eren fills de tothom. Vaig créixer entre molts petits salvatges que apreníem a desenvolupar-nos creant els nostres propis codis, lleis i acords de convivència.
La meva escolarització va ser tardana a causa del desacord dels adults amb el sistema escolar. Per a ells, el coneixement havia d'anar acompanyat de l'acció: saber era fer, observar, equivocar-se, resoldre i tornar-ho a intentar. Vaig créixer així amb una consciència primerenca de l'esforç, la responsabilitat i la feina dura.
Ens vam fer a nosaltres mateixos. Per als de fora érem estranys, fins i tot sectaris. Però també érem molt hàbils, teníem molts coneixements i érem extremadament forts i treballadors. Des de petita vaig aprendre també a fer-me responsable de mi mateixa i dels altres.
Als cinc anys vaig tenir una de les meves primeres experiències amb la creació. A França, una escultora treballava als jardins d'una petita casa i m'encantava seure al seu costat i treballar amb ella. Recordo que, quan em quedava sola i ja no tenia més fang, ratllava el terra amb les mans per extreure la terra i poder continuar creant les meves figures.
La matèria va aparèixer així molt aviat a la meva vida, abans fins i tot de saber que allò podia anomenar-se art.
Als catorze anys vaig començar la meva formació a l'Escola d Arts i Oficis La Llotja de Barcelona, on vaig estudiar durant cinc anys i em vaig especialitzar en talla de fusta. Aquell mateix any vaig iniciar també, en paral·lel, una formació professional de costura, tall i confecció a l'Escola Professional La Dona, que vaig cursar durant dos anys. Entre estudis treballava com a cambrera en un restaurant familiar durant les hores punta del migdia.
Als vint anys, en finalitzar els meus estudis, vaig decidir marxar a Granada. Era una gran amant del flamenc, necessitava allunyar-me de l'univers en què havia crescut i obrir-me a altres mons.
L'any després de començar a experimentar aquesta llibertat i aquesta individualitat, vaig descobrir que necessitava cuidar d'algú més que de mi mateixa i vaig decidir ser mare. Durant aquells anys, tot i que la meva vida prenia altres camins, la matèria seguia present. Sempre hi havia un tros de fang sobre la taula, cobert amb bosses de plàstic per conservar la seva humitat, i entre un moment i un altre tornava a ell com si no existís un després.
El pare del meu primer fill, ballarí, em va animar a continuar la meva formació en les arts escèniques. Em vaig inscriure a l'Institut del Teatre de Barcelona, on vaig estudiar cinc anys i em vaig especialitzar en coreografia.
Durant aquella etapa vaig trobar unes velles ruïnes que havien estat un antic taller: un espai ampli i diàfan, amb vistes a tota Barcelona. Hi vaig veure la possibilitat de construir el meu propi lloc de treball, un taller de dansa i escultura.
Va ser a través d'aquest projecte que vaig aprendre les arts de la construcció, de la mà d'un home gran que, a més, era cec i que em va ensenyar les tècniques necessàries per poder construir la meva pròpia casa-estudi: fusteria, paleta, electricitat i altres oficis.
Després van arribar anys intensos, en què estudiava dansa, construïa el meu espai, criava el meu fill i treballava com a gerent d'un restaurant familiar. Més endavant, juntament amb la meva segona parella, vaig iniciar nous projectes: la restauració d'un vaixell i la reforma d'un antic local de 180 m² al centre de Barcelona.
En aquest espai vam obrir una bodega-restaurant especialitzada en cerveses belgues, amb una àmplia sala de concerts. Vaig aprendre aleshores un altre univers: l'hostaleria, la gestió de personal, les contractacions, les certificacions, la relació amb les institucions, la cuina, la rebosteria, els vins i les cerveses, la programació d'activitats i la gestió d'esdeveniments.
Però, fins i tot aleshores, sempre hi havia un pinzell en remull i uns pots de pintura esperant-me. Entre una copa de vi i una altra, pintava llençols amb colors de vi i cava que acabaven decorant les parets del negoci.
Mirant ara aquest recorregut, veig que la creació mai va desaparèixer. Podia canviar el context, l'ofici, el lloc o les responsabilitats, però sempre trobava la manera de tornar a la matèria.
La meva formació i la meva trajectòria s'han construït així, de manera transversal, entre l'art, el cos, la matèria, la construcció, la gestió i l'experiència. He après fent, treballant, construint, cuidant, observant i resolent.
Avui treballo principalment amb la pintura i l'escultura. Tot allò que he après al llarg de la meva vida forma part de la meva manera de crear.
Biography
I was born in Barcelona, in the midst of a community where children were not anyone's children and, at the same time, they were everyone's children. I grew up among many little savages who learned to develop ourselves by creating our own codes, laws and agreements for coexistence.
My schooling was late due to the adults' disagreement with the school system. For them, knowledge had to be accompanied by action: knowing was doing, observing, making mistakes, solving and trying again. I grew up with an early awareness of effort, responsibility and hard work.
We made ourselves. To outsiders we were strange, even sectarian. But we were also very skilled, we had a lot of knowledge and we were extremely strong and hardworking. From an early age I also learned to take responsibility for myself and for others.
At the age of five I had one of my first experiences with creation. In France, a sculptor was working in the gardens of a small house and I loved to sit next to her and work alongside her. I remember that when I was alone and had no more clay, I would scrape the ground with my hands to extract the earth so that I could continue creating my figures.
Matter thus appeared very early in my life, even before knowing that it could be called art.
At the age of fourteen I began my training at the La Llotja School of Arts and Crafts in Barcelona, where I studied for five years and specialized in wood carving. That same year I also began, in parallel, a professional training in sewing, cutting and tailoring at the La Dona Professional School, which I attended for two years. Between studies I worked as a waitress in a family restaurant during the midday rush hours.
At the age of twenty, upon completing my studies, I decided to move to Granada. I was a great lover of flamenco, I needed to distance myself from the universe in which I had grown up and open myself to other worlds.
A year after I began to experience that freedom and individuality, I discovered that I needed to take care of someone other than myself and I decided to become a mother. During those years, although my life was taking other paths, matter was still present. There was always a piece of clay on the table, covered with plastic bags to preserve its moisture, and between one moment and another I would return to it as if there were no after.
The father of my first child, a dancer, encouraged me to continue my training in the performing arts. I enrolled at the Institut del Teatre in Barcelona, where I studied for five years and specialized in choreography.
During that stage I found some old ruins that had been a former workshop: a large and open space, with views of all of Barcelona. I saw there the possibility of building my own workspace, a dance and sculpture studio.
It was through that project that I learned the arts of construction, from the hand of an older man who, in addition, was blind and who taught me the necessary techniques to be able to build my own house-studio: carpentry, masonry, electricity and other trades.
Then came intense years, in which I studied dance, built my space, raised my son and worked as a manager of a family restaurant. Later, together with my second partner, I started new projects: the restoration of a boat and the renovation of an old 180 m² premises in the center of Barcelona.
In that space we opened a wine bar-restaurant specializing in Belgian beers, with a large concert hall. I then learned another universe: hospitality, personnel management, hiring, certifications, relationship with institutions, cooking, pastry, wines and beers, activity programming and event management.
But even then, there was always a brush soaking and some pots of paint waiting for me. Between one glass of wine and another, I painted canvases with colors of wine and cava that ended up decorating the walls of the business.
Looking back at that journey now, I see that creation never disappeared. I could change the context, the trade, the place or the responsibilities, but I always found a way to return to matter.
My training and my career have thus been built transversally, between art, the body, matter, construction, management and experience. I have learned by doing, working, building, caring, observing and solving.
Today I work mainly with painting and sculpture. Everything I have learned throughout my life is part of my way of creating.
Biographie
Je suis née à Barcelone, au sein d'une communauté où les enfants n'étaient les enfants de personne et, en même temps, ils étaient les enfants de tous. J'ai grandi parmi de nombreux petits sauvages qui ont appris à se développer en créant nos propres codes, lois et accords de coexistence.
Ma scolarisation a été tardive en raison du désaccord des adultes avec le système scolaire. Pour eux, la connaissance devait être accompagnée d'action : savoir c'était faire, observer, faire des erreurs, résoudre et réessayer. J'ai grandi avec une conscience précoce de l'effort, de la responsabilité et du travail acharné.
Nous nous sommes faits nous-mêmes. Pour les étrangers, nous étions étranges, voire sectaires. Mais nous étions aussi très habiles, nous avions beaucoup de connaissances et nous étions extrêmement forts et travailleurs. Dès mon plus jeune âge, j'ai également appris à prendre mes responsabilités pour moi-même et pour les autres.
À l'âge de cinq ans, j'ai eu l'une de mes premières expériences avec la création. En France, une sculptrice travaillait dans les jardins d'une petite maison et j'adorais m'asseoir à côté d'elle et travailler à ses côtés. Je me souviens que lorsque j'étais seule et que je n'avais plus d'argile, je grattais le sol avec mes mains pour extraire la terre afin de pouvoir continuer à créer mes figures.
La matière est ainsi apparue très tôt dans ma vie, avant même de savoir que cela pouvait s'appeler art.
À l'âge de quatorze ans, j'ai commencé ma formation à l'École des Arts et Métiers La Llotja de Barcelone, où j'ai étudié pendant cinq ans et me suis spécialisée dans la sculpture sur bois. La même année, j'ai également commencé, parallèlement, une formation professionnelle en couture, coupe et confection à l'École Professionnelle La Dona, que j'ai suivie pendant deux ans. Entre les études, je travaillais comme serveuse dans un restaurant familial pendant les heures de pointe du midi.
À l'âge de vingt ans, après avoir terminé mes études, j'ai décidé de partir à Grenade. J'étais une grande amoureuse du flamenco, j'avais besoin de m'éloigner de l'univers dans lequel j'avais grandi et de m'ouvrir à d'autres mondes.
Un an après avoir commencé à expérimenter cette liberté et cette individualité, j'ai découvert que j'avais besoin de prendre soin de quelqu'un d'autre que moi-même et j'ai décidé de devenir mère. Pendant ces années, bien que ma vie prenait d'autres chemins, la matière était toujours présente. Il y avait toujours un morceau d'argile sur la table, recouvert de sacs en plastique pour préserver son humidité, et entre un moment et l'autre, j'y revenais comme s'il n'y avait pas d'après.
Le père de mon premier enfant, danseur, m'a encouragé à poursuivre ma formation dans les arts du spectacle. Je me suis inscrite à l'Institut del Teatre de Barcelone, où j'ai étudié pendant cinq ans et me suis spécialisée en chorégraphie.
Au cours de cette étape, j'ai trouvé de vieilles ruines qui avaient été un ancien atelier : un grand espace ouvert, avec vue sur tout Barcelone. J'y ai vu la possibilité de construire mon propre espace de travail, un atelier de danse et de sculpture.
C'est à travers ce projet que j'ai appris les arts de la construction, de la main d'un homme plus âgé qui, de plus, était aveugle et qui m'a enseigné les techniques nécessaires pour pouvoir construire ma propre maison-atelier : menuiserie, maçonnerie, électricité et autres métiers.
Ensuite sont venus des années intenses, au cours desquelles j'étudiais la danse, construisais mon espace, élevais mon fils et travaillais comme gérante d'un restaurant familial. Plus tard, avec mon deuxième partenaire, j'ai lancé de nouveaux projets : la restauration d'un bateau et la rénovation d'un ancien local de 180 m² dans le centre de Barcelone.
Dans cet espace, nous avons ouvert un bar-restaurant spécialisé dans les bières belges, avec une grande salle de concert. J'ai alors appris un autre univers : l'hôtellerie, la gestion du personnel, les embauches, les certifications, la relation avec les institutions, la cuisine, la pâtisserie, les vins et les bières, la programmation d'activités et la gestion d'événements.
Mais même alors, il y avait toujours un pinceau trempé et quelques pots de peinture qui m'attendaient. Entre un verre de vin et un autre, je peignais des toiles avec des couleurs de vin et de cava qui finissaent par décorer les murs de l'entreprise.
En regardant ce parcours maintenant, je vois que la création n'a jamais disparu. Je pouvais changer le contexte, le métier, le lieu ou les responsabilités, mais je trouvais toujours un moyen de revenir à la matière.
Ma formation et ma carrière se sont ainsi construites de manière transversale, entre l'art, le corps, la matière, la construction, la gestion et l'expérience. J'ai appris en faisant, en travaillant, en construisant, en prenant soin, en observant et en résolvant.
Aujourd'hui, je travaille principalement avec la peinture et la sculpture. Tout ce que j'ai appris au cours de ma vie fait partie de ma façon de créer.